Tot o res, aquella experiència
utòpica i de vegades tan realista.
Aquell lloc on les nits eren eternes
i aquells matins on el sol
acostumava a mostrar tot el dia.
Tot o res, allí on sempre m'hi
podíeu trobar,
amagada rere frases inconnexes que
sols tenien sentit en el meu propi cap.
Tot, o poder, res, però al cap i a
la fi, per a mi, tot.
Dies que tot i que el sol no
brillés
un petit somriure atemorit em feia
la persona més feliç.
I avui, rere tot això, em sento satisfeta
pel que tinc, pel que sóc i pel que sé que podré ser.
Avui, el dia que ja acaba, efectivament,
tot i res.
Tot pel que fa a sentiments, tot
per tots els que s'ho valen,
tot perquè els que m'envolten s'ho
mereixen.
Tot, perquè he après a dir no!
I demà, res, perquè res és de ningú
i tot és de tots,
per això, tot per vosaltres, que ho
valeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada