Educació formal vs. educació no formal.

Temps enrere, quan no coneixia la ideologia dels caus pensava que eren tot un conjunt de frikis que tenien tot un seguit de normes. Creia que aquestes normes, les duien a terme els caps de setmana, durant els campaments de setmana santa i estiu,...

Més tard, quan em vaig començar a formar en el món del lleure em vaig adonar, però, que no es tractaven de persones que es reunien els caps de setmana perquè sí i sense cap tipus de sentit, sinó que tot plegat tenia una finalitat. I no com feia jo aleshores, amb els meus amics, anant a un bar a arreglar el món amb un parell de birres al voltant. El món canviava amb la gent que es movia.

Posteriorment, quan vaig veure que l'educació no formal em semblava molt atractiva vaig pensar que poder, la formal, també m'ho podia semblar. Portava anys fent classes particulars i grupals i em donava la sensació que calia fer un pas endavant. Va ser a arrel d'això com vaig començar la meva creuada del Màster de secundària.

 
Des d'aleshores, he treballat en els dos àmbits i per desgràcia he trobat opinions molt destructives d'un col·lectiu cap a l'altre i de l'altre cap a l'un.

Des d'una banda es veu un cert nivell de superioritat, i des de l'altre, un cert nivell d'inferioritat acceptada. És una guerra contínua. Personalment no m'agrada gens la batalla que es genera, i menys quan en formo part activa en ambdues bandes.

Per això, i de manera activa quan treballo en el sector del lleure recalco la meva formació, i insisteixo a què em vull dedicar i per què. I de la mateixa manera, quan estic en el món educatiu parlo del lleure i de per què crec que és tan necessària la fusió d'ambdues branques.

Evidentment hi ha gent que no entén el meu punt de vista i ho comprenc. Les mil tres-centes hores de màster van fer molt mal, i la paraula socioconstructivisme va quedar-me tant arrelada que actualment forma part del meu discurs quotidià.

Crec a cegues en el que en Howard Gardner explica sobre les intel·ligències múltiples. Penso que tots tenim el nostre potencial i que no l'explotem com podríem a causa de l'educació que rebem. Penso que l'educació formal i no formal haurien de mantenir una millor relació. I també crec que no s'hauria de desmerèixer cap dels dos àmbits. Sovint patim de desinformació.

Sols espero que ens deixin de veure com a "hippies" als monitors i com a "vagos" als professors. Hi ha gent molt vàlida en ambdós llocs.

Deixem-nos d'aixafar els uns als altres, siusplau.