Sempre és precís sembrar i recollir quan toca. Ja ha passat
mes i mig des que tot va començar, i mig mes des que va acabar. En tot cas,
allò no va ser una sembra, molts sabem que va ser una podada ràpida a destemps
que va produir que part de l'arbre morís. I amb ell falses esperances i
il·lusions. Per sort va acabar el 2013, però, i sembla que les branques de
l'arbre mort han començat a brotar
novament, i, amb ell, començo a recollir pas a pas, tal i com era d'esperar.
No sempre va ser fàcil, doncs, saber quan havies de collir
el fruit, menys en el cas dels arbres que ens el mostren. Darrerament he vist
diferents aliments molt enfonsats sota terra. Un, va emergir com si l'erosió permetés
veure'l, l'altre, es va mostrar com una oportunitat.
Davant de tants dubtes, millor romandre quieta. Ha estat
d'aquesta manera com he començat a sembrar lentament, i alguns fruits verds ja
comencen a veure's. Ara sols, queda veure si aquest fruit enterrat sota terra emergeix
generant-me la substitució més desitjada que tinc fins al moment.
Finalment cal que doni les gràcies a tots els que enteneu les meves
paraules més enllà del que la metàfora explica. I sobretot, en especial, gràcies
als amics de veritat i perdoneu tots aquells que fins ara no us valorava com
calia.
