Tot i res

Tot i res, allí on el meu cor va deixar de palpitar.

Tot o res, aquella experiència utòpica i de vegades tan realista.

Aquell lloc on les nits eren eternes

i aquells matins on el sol acostumava a mostrar tot el dia.

Tot o res, allí on sempre m'hi podíeu trobar,

amagada rere frases inconnexes que sols tenien sentit en el meu propi cap.

Tot, o poder, res, però al cap i a la fi, per a mi, tot.

Dies que tot i que el sol no brillés

un petit somriure atemorit em feia la persona més feliç.

I avui, rere tot això, em sento satisfeta pel que tinc, pel que sóc i pel que sé que podré ser.

Avui, el dia que ja acaba, efectivament, tot i res.

Tot pel que fa a sentiments, tot per tots els que s'ho valen,

tot perquè els que m'envolten s'ho mereixen.

Tot, perquè he après a dir no!

I demà, res, perquè res és de ningú i tot és de tots,

per això, tot per vosaltres, que ho valeu.

De vegades és el lloc

Farà ja cosa de quasi mitja vida vaig sortir a les palpentes, intentant trobar on recolzar-me, però no va ser fins fa uns 7-9 anys que camino cap a on vull i cada cop els meus passos deixen més marca. I tot aquest paràgraf inicial és per explicar el per què de la meva visibilització al llarg del dia a dia i de la necessitat de parlar tants cops com sigui precís del que crec i del que no. 

Penso que és molt necessari seguir el nostre propi camí, però de vegades hem de fer ús de l'etiquetatge, més o menys útil segons cadascú pensi, però en tot cas, identificatori per algun de nosaltres i necessari per deixar enrere petjades que mai voldríem haver fet. Per separar les derrotes innecessàries i mals tràngols. En tot cas, des de ben petits se'ns estigmatitza a partir dels rols repetits de la societat.  Se'ns parla de que els homes que van amb moltes dones són uns "mujeriegos" i de que les dones que van amb molts homes són unes putes. I a causa d'aquestes idees molts ens tanquem en banda i no expressem com som, i qui som en realitat. 

 

El per què de l'entrada, doncs, tot i que podria ser força òbvia, no ho és. I és que darrerament, tot i que hi ha i es generen grans discriminacions (sobretot el dia del només Orgull Gai (per què, oblidem-nos de l'orgiull LGTB, on estiguin els gais ens invisibilitzem tot la resta))  la paraula parella està caminant ben fort!

Aquesta entrada és per dir que m'encanta la paraula parella, que tant de bo tots la utilitzéssim i no tinguéssim la necessitat de dir el nom de la parella i que fos natural dir el nom.

Aquesta entrada, per tant, i insisteixo, és per dir que finalment he estat en un lloc on el 100% de les persones que hi havia no han dit lo "guai" que era estar amb una noia, o que coneixen a la "Mari" que també és bisexual i que segur que l'he vist de festa!!! O el "Pepe" que tots sabíem que era gai i quan ho va dir vam fer cara de sorpresa.

Aquesta entrada és perquè finalment i en algun lloc concret, he vist que el sol brilla ben fort.