De vegades és el lloc

Farà ja cosa de quasi mitja vida vaig sortir a les palpentes, intentant trobar on recolzar-me, però no va ser fins fa uns 7-9 anys que camino cap a on vull i cada cop els meus passos deixen més marca. I tot aquest paràgraf inicial és per explicar el per què de la meva visibilització al llarg del dia a dia i de la necessitat de parlar tants cops com sigui precís del que crec i del que no. 

Penso que és molt necessari seguir el nostre propi camí, però de vegades hem de fer ús de l'etiquetatge, més o menys útil segons cadascú pensi, però en tot cas, identificatori per algun de nosaltres i necessari per deixar enrere petjades que mai voldríem haver fet. Per separar les derrotes innecessàries i mals tràngols. En tot cas, des de ben petits se'ns estigmatitza a partir dels rols repetits de la societat.  Se'ns parla de que els homes que van amb moltes dones són uns "mujeriegos" i de que les dones que van amb molts homes són unes putes. I a causa d'aquestes idees molts ens tanquem en banda i no expressem com som, i qui som en realitat. 

 

El per què de l'entrada, doncs, tot i que podria ser força òbvia, no ho és. I és que darrerament, tot i que hi ha i es generen grans discriminacions (sobretot el dia del només Orgull Gai (per què, oblidem-nos de l'orgiull LGTB, on estiguin els gais ens invisibilitzem tot la resta))  la paraula parella està caminant ben fort!

Aquesta entrada és per dir que m'encanta la paraula parella, que tant de bo tots la utilitzéssim i no tinguéssim la necessitat de dir el nom de la parella i que fos natural dir el nom.

Aquesta entrada, per tant, i insisteixo, és per dir que finalment he estat en un lloc on el 100% de les persones que hi havia no han dit lo "guai" que era estar amb una noia, o que coneixen a la "Mari" que també és bisexual i que segur que l'he vist de festa!!! O el "Pepe" que tots sabíem que era gai i quan ho va dir vam fer cara de sorpresa.

Aquesta entrada és perquè finalment i en algun lloc concret, he vist que el sol brilla ben fort.