Educació formal vs. educació no formal.

Temps enrere, quan no coneixia la ideologia dels caus pensava que eren tot un conjunt de frikis que tenien tot un seguit de normes. Creia que aquestes normes, les duien a terme els caps de setmana, durant els campaments de setmana santa i estiu,...

Més tard, quan em vaig començar a formar en el món del lleure em vaig adonar, però, que no es tractaven de persones que es reunien els caps de setmana perquè sí i sense cap tipus de sentit, sinó que tot plegat tenia una finalitat. I no com feia jo aleshores, amb els meus amics, anant a un bar a arreglar el món amb un parell de birres al voltant. El món canviava amb la gent que es movia.

Posteriorment, quan vaig veure que l'educació no formal em semblava molt atractiva vaig pensar que poder, la formal, també m'ho podia semblar. Portava anys fent classes particulars i grupals i em donava la sensació que calia fer un pas endavant. Va ser a arrel d'això com vaig començar la meva creuada del Màster de secundària.

 
Des d'aleshores, he treballat en els dos àmbits i per desgràcia he trobat opinions molt destructives d'un col·lectiu cap a l'altre i de l'altre cap a l'un.

Des d'una banda es veu un cert nivell de superioritat, i des de l'altre, un cert nivell d'inferioritat acceptada. És una guerra contínua. Personalment no m'agrada gens la batalla que es genera, i menys quan en formo part activa en ambdues bandes.

Per això, i de manera activa quan treballo en el sector del lleure recalco la meva formació, i insisteixo a què em vull dedicar i per què. I de la mateixa manera, quan estic en el món educatiu parlo del lleure i de per què crec que és tan necessària la fusió d'ambdues branques.

Evidentment hi ha gent que no entén el meu punt de vista i ho comprenc. Les mil tres-centes hores de màster van fer molt mal, i la paraula socioconstructivisme va quedar-me tant arrelada que actualment forma part del meu discurs quotidià.

Crec a cegues en el que en Howard Gardner explica sobre les intel·ligències múltiples. Penso que tots tenim el nostre potencial i que no l'explotem com podríem a causa de l'educació que rebem. Penso que l'educació formal i no formal haurien de mantenir una millor relació. I també crec que no s'hauria de desmerèixer cap dels dos àmbits. Sovint patim de desinformació.

Sols espero que ens deixin de veure com a "hippies" als monitors i com a "vagos" als professors. Hi ha gent molt vàlida en ambdós llocs.

Deixem-nos d'aixafar els uns als altres, siusplau.

No escatimis en somnis, i molt menys, en drets

Vola alt, cerca el cel, toca'l amb els teus dits,

i quan siguis ben a prop, cau.

Nota el pes de la teva erra tatuada en el clatell,

o millor, al front, on tots ho puguin veure.

Lluita per no haver de pujar tots al mateix arbre,

lluita per les injustícies indegudes,

i quan volis, feliç, notaràs que tens un fil que t'atura.

Mira al no res i crida, fes-ho per tots.

Tu, jo, la teva erra i el pes a les esquenes.

Cerca el cel, allí on ens enganyaven a tots dos.

I de cop i volta,..., silenci.

Aquesta guerra freda.

Evidentment, tu...no ho pots entendre:

l'experiència farà que així sigui.

Mil tres-centes hores, van ser?

Què més dóna.

Aquella corda que creies que era teva,

i vas deixar al terra només arribar.

Per un somriure, i un regal matemàtic i lingüístic,

per la diversitat,

per l'adquisició de les competències bàsiques,

per les tipologies d'intel·ligències múltiples,

per tu, sobretot, perquè t'ho mereixes,

i per veure com dia a dia millores.

Mals costums

Fa uns dies que corre per la meva ment la idea negativa que la tecnologia, en certs casos, més que beneficiosa, és ineficient a causa dels usuaris.

Recordo quan no teníem mòbil, i quedàvem un dissabte a les 16h. Tots arribàvem a l'hora, o sabíem que ningú ens esperaria, sabíem ser adequats, acurats, respectuosos. Sabíem el que significava quedar amb algú.

Actualment, i sobretot pels missatges instantanis o els whatsapps, ho hem perdut, això. No sabem què significa sortir de casa sense esperar el missatge que et dirà que, com sempre, la persona amb la que has quedat, arriba tard. 

Fa temps que lluito perquè aquesta guerra canviï, però sembla que és un mal costum massa arrelada. Així doncs, només cal deixar d'escoltar el mòbil, posar-lo en mode avió, i que qui no sigui capaç d'arribar a l'hora a la que ha quedat, es quedi a casa.

Inici del bloc

Inicio aquest bloc per obrir una etapa nova en la meva vida. Una etapa on us vull mostrar la importància que té la geologia en el meu dia a dia, i, per descomptat, la de la docència de les ciències naturals. Els que em coneixen saben que sóc geòloga. Des de fa pocs dies, també, tècnica química industrial i docent en l'especialitat de ciències naturals.

Començo amb aquest bloc per fer una queixa pública de la degradació que se sotmet, sovint, als llicenciats i graduats en geologia, perquè, segons molts, "fem una carrera molt fàcil la qual és similar a l'assignatura que es feia al batxillerat quan no s'era bo en ciències exactes (física, en aquest cas)". Parlo de l'assignatura de Ciències de la Terra i del Medi ambient, que no és que sigui fàcil, sinó que es poden veure notícies del dia a dia, i es treballen de manera contextualitzada a les aules (és obvi, doncs, que els estudiants l'entenen millor perquè és més pròxima a ells).

Arribats a aquest punt voldria dir que no m'agraden les generalitzacions, i és per això que inicio el bloc. Tinc alguns amics i coneguts que a mesura que avançava en els estudis, i veien tot el que hi havia al darrera, eren capaços d'observar que el que se'ns demanava, i sobretot en geologia, era molt més abstracte del que es pensaven. D'altres, en canvi, encara avui em diuen que la carrera de geologia és molt més fàcil que la seva (caient en el fals error, ja que l'enfocament d'ambdues carreres és completament diferenciat i quan el temari donat no s'assembla una pera a una llimona). Remarcar, doncs, que cap carrera és més o menys fàcil que una altra, sinó que cada un de nosaltres tenim diferents tipologies d'intel·ligències i desenvolupem unes competències de manera més o menys concreta que ens permeten abordar les situacions que ens anem trobant al llarg de la vida.