Vola alt, cerca el cel, toca'l amb els teus dits,
i quan siguis ben a prop, cau.
Nota el pes de la teva erra tatuada en el clatell,
o millor, al front, on tots ho puguin veure.
Lluita per no haver de pujar tots al mateix arbre,
lluita per les injustícies indegudes,
i quan volis, feliç, notaràs que tens un fil que t'atura.
Mira al no res i crida, fes-ho per tots.
Tu, jo, la teva erra i el pes a les esquenes.
Cerca el cel, allí on ens enganyaven a tots dos.
I de cop i volta,..., silenci.
Aquesta guerra freda.
Evidentment, tu...no ho pots entendre:
l'experiència farà que així sigui.
Mil tres-centes hores, van ser?
Què més dóna.
Aquella corda que creies que era teva,
i vas deixar al terra només arribar.
Per un somriure, i un regal matemàtic i lingüístic,
per la diversitat,
per l'adquisició de les competències bàsiques,
per les tipologies d'intel·ligències múltiples,
per tu, sobretot, perquè t'ho mereixes,
i per veure com dia a dia millores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada