dijous, 27 de novembre de 2014

Nostàlgia de tu

Pantans i rius flueixen.
Muntanyes i cims somriuen de l’excés de sol,
el sòl dels vells records d’estiu, primavera i sobretot tardor.
Sòl sense sol de l’hivern, i records de pessebres enmig del camí.
Sense tu, Baixador de Vallvidrera, tot sovint em sento sola.

Penso en tot allò que mai va ser,
aquelles invencions innates acompanyant terrenys mai trepitjats.
Excessos que manquen i passegen joves pals.

El teu cor dins d’aquell vell tronc que mai moria,
aquell pantà que cada cop baixava més el nivell d’aigua.
Els plecs kink mirant la Lluna...
Què t’he de dir que no sàpigues, camí de les aigües.

1 comentari: