dimecres, 6 d’agost del 2014

Inspiració

" De vegades sols cal deixar la ment en blanc i les idees vénen soles. "

Nosaltres som els límits,

de vegades, tan sols,
naveguem a contracorrent.
Allà on els somnis ens esperen.

Aquell límit alegre ple de soroll
que sempre passem per alt.


A més foscor, més espelmes.
Mai podrem veure els estels.
La por a la desconeixença,

la por a la remor de fons.
Allí on les ones de mar existeixen i ens xiuxiuegen. 

Els límits ens atemoreixen.

El pensament, doncs,
ens enganya.
No vull perdre, siusplau,

no vull pas perdre'm.



On unes pintures em fan somriure
d'altres, plorarien de por.
No deixis que el meu subconscient es faci gran.

No em deixis deixar de somiar.
Temps.


On unes cordes per saltar em poden fer volar més enllà

i on una rutlla pot mostrar-me el que cal veure.

On un somriure pot fer-te la persona més feliç

i on una abraçada pot ser regalar-te part de mi.

Allà.

En aquell lloc on els límits els crees tu.

Allí.

En aquell lloc on molts cops, simplement,
te'n penedeixes.

Somriures al vent,

tard o d'hora,
somriures compartits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada