Vas caminant, i dubtes. Com pot ser tant difícil pensar en avançar o en quedar-se quiet? Si avançar, o per contrari, moure's és tant fàcil quan no hi penses!!
Puges sobre uns patins i igual, he d'avançar, he d'avançar,
i "patapum".
Un mes, dos mesos, tres mesos i quatre mesos. Són suficients
o no són els necessaris per plantejar-me segons què?
Dubtes, tot són dubtes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada