Tot segueix igual

El mateix lloc de sempre, amb les mateixes cares de sempre, llargues, clamant al cel tornar a l'endemà al mateix lloc, o no tornar-hi pas.

Desitjos i anhels amagats rere llàgrimes i cares llargues. Avui, de nou, sóc aquí. Allí on vaig dir i recalcar que no hi tornaria mai més, al lloc on fa sis anys jeia igual, en el mateix bar,clamant tornar i no fer-ho a l'endemà.

Com ara, molts altres, hi passen el dia a dia, sols que per ells és el seu inici, pel que sembla. A alguns se'ls marca ja en la cara el via crucis que fan aquí dins. El seu nou camí, arrugues marcades, algun que altre cabell blanc de més, ulls plorosos, esperances perdudes, esperant rebre una mala notícia en la que agafar-se.

Nou trenta, ja està, una trucada, agafa les claus del cotxe i baixa ràpid. Cada dia la mateixa rutina de centenars de persones,corre, vull veure-la abans que sigui massa tard.

Plou a fora, sí, i si no és a fora és dins meu, tant fa. He de trobar alguna cosa, no puc seguir aquesta rutina dia a dia.

Ja no hi ets, molts ploren, no per a tu, sinó pels altres. El teu llit està ocupat, la sanitat pública va molt de bòlit.

Ahir, tots reien, anaven on volien i se'ls marcaven arrugues de felicitat, les típiques a la vora dels llavis, i les pròximes als ulls, dels sobreesforços de riure. Avui, que no hi són, se segueixen marcant les dels ulls, i l'única diferència és la potenciació de les bosses sota els ulls, els badalls de moltes hores sense dormir, on sou, vosaltres?

Davant meu, una noia rossa, en deu tenir trenta. Els altres dos, els seus pares, molt pròxims, li donen l'entrepà de pernil salat i la coca cola, tot i que  amb l'actual campanya podríem dir que tenen un Diego, una Abuela i una Alba. Resten asseguts en una taula de quatre, on el quart deu ser a l'hospital. L'operen? Un còlic nefrític? Potser unes vàlvules del cor o un atac d'ansietat? No ho podem saber, en tot cas, els pares, estan asseguts. Ella plora. És tímida, no suporta que la mirin, s'eixuga amb un mocador i mira cap a mi. Per què em mira? Deu pensar...què hi fa aquí, qui hi te? La parella, potser, o un familiar?

Sí, definitivament, la noia rossa hi té la seva parella, n'estic segura. Si fos més pròxim, els pares, plorarien.

Ella continua quieta, bevent en Diego, qui ets?